Santa Coloma de Farners es “reforça culturalment” després d’acollir l’única exposició escultòrica de l’Any Palau Ferré

dt. 23.11.2021

Santa Coloma de Farners va tancar, el passat diumenge 21 de novembre a la Casa de la Paraula, l’exposició “Palau Ferré i J.Martí-Sabé. Diàleg escultòric”. La mostra, inaugurada al setembre, va apropar el vessant escultòric de Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), conegut sobretot per les seves pintures, i l’amistat que l’artista va mantenir des de la seva coneixença amb la família del també escultor Josep Martí-Sabé (Santa Coloma de Farners, 1915-2006). Mireia Mitjavila, regidora de Cultura de l’ajuntament colomenc, explica que aquesta exposició “ens ha reforçat i ens posiciona com a equipament referent a les comarques gironines. Ha estat una celebració per establir lligams amb el territori. L’hem pogut gaudir durant dos mesos, estem molt contents i satisfets d’haver-hi participat, ja que és l’única exposició en l’àmbit escultòric que s’ha fet del centenari”.

Francesc Marco-Palau, comissari de l’exposició, destaca que “ha estat una ocasió idònia per poder redescobrir el vessant escultòric de Palau Ferré, conegut sobretot per les seves pintures. D'aquesta manera, la capital de la Selva també ha format part del mapa commemoratiu de l'Any Palau Ferré de la Generalitat, que es porta a terme arreu de Catalunya. Estem molt contents de la bona acollida de la mostra i volem agrair a l'Ajuntament el seu entusiasme i suport al centenari de l'artista”.

L’exposició formava part de l’Any Palau Ferré. Durant el 2021 s’han celebrat 20 exposicions temàtiques i 100 actes territorials a arreu de Catalunya on es commemora el centenari del naixement “del pintor que cremava els seus quadres”. L’artista es desprenia dels seus quadres prenent-los foc en el seu taller com un acte reivindicatiu i de rebel·lió cap al mercat de l’art. Es tracta d’una commemoració oficial organitzada per la Generalitat de Catalunya i, Santa Coloma de Farners, ha estat l’epicentre del vessant escultòric.

A l’exposició, un total de 12 escultures rellevants dels dos artistes giraven al voltant de les diverses concepcions de l’art català de la segona meitat del segle XX, a partir de les temàtiques que compartien. Els visitants podien gaudir d’olis primerencs de temàtica rural, ceres plenes de simbolismes i litografies contemporànies del pintor Palau Ferré, a més de fotografies inèdites i documents bibliogràfics i d’hemeroteca que permetien copsar la mirada que la premsa de l’època tenia al voltant de les dues personalitats. Juntament amb l’exposició, des de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners s’ha editat un llibret divulgatiu sobre la mostra.

Dos escultors del segle XX

Palau Ferré i Martí-Sabé es van conèixer a la Barcelona de post-guerra. Els dos van formar part d’una mateixa generació, provenien del món rural i estudiaven Belles Arts a la capital catalana, on van celebrar les seves primeres mostres i van projectar el seu art a la premsa de l’època: el Diario de Barcelona, El Correo Catalán o la revista Destino.

En l’àmbit artístic els dos van coincidir el 1951 a l’Exposició Municipal de Belles Arts de Barcelona i uns anys després, el 1956-1957, també van compartir l’exposició col•lectiva al 9è i al 10è Saló d’Octubre, el principal aparador de l’art català del moment.

L’amistat que van conrear als anys cinquanta es va mantenir al llarg de les seves vides, amb visites de la família de Martí-Sabé a Montblanc o de Palau Ferré a Santa Coloma de Farners. A més, Palau Ferré va retratar Martí-Sabé i la seva esposa Maria Massó, un fet molt poc freqüent en la trajectòria del pintor cubista.

Palau Ferré va ser sobretot pintor, però durant els seus anys a París també es va endinar en l’escultura, vessant en la qual Martí-Sabé va especialitzar-se. Les escultures dels dos creadors són figuratives, tenen una influència cubista i tendeixen cap a la simplificació expressiva de les seves formes mediterrànies, a la recerca d’una essència càlida a través de la qual plasmen les seves reflexions personals.

Palau Ferré i Martí-Sabé compartien una mateixa formació artística, un context històric i un imaginari referencial que permet establir un interessant diàleg entre aquelles temàtiques fonamentals que cadascun dels dos escultors plasmava amb el seu propi estil diferenciat.

D’aquesta manera, a les seves respectives obres escultòriques hi ha maternitats amb mares i fills, elements mitològics provinents de la cultura grecollatina com la sirena, referències musicals d’arpes o arlequins de la Commedia dell’Arte, algunes composicions eclesiàstiques –molt pròpies de l’època- amb la imatge de la Verge i, sobretot, la importància de la figura femenina en els seus múltiples vessants.

Historial

Àrea de govern:

Altres notícies