«L’arxiu Jordà. El fons documental del cineasta a Santa Coloma de Farners» és el títol de l'exposició que sobre el cineasta Joaquim Jordà s'inaugurarà aquest divendres a l’Arxiu Comarcal de la Selva (C/ Sant Dalmau, número 60, de Santa Coloma de Farners). Aquesta mostra fa una passejada per l'extens fons documental que el cineasta va donar a la seva ciutat natal i es podrà visitar fins al proper 27 de juliol.

L’exposició mostra una selecció de documents del llegat arxivístic i bibliogràfic que Jordà va cedir. Aquest fons inclou prop de 2.500 documents escrits, a més de fotografies, una col·lecció videogràfica, publicacions i documents de caràcter polític i la seva biblioteca personal, que aplega aproximadament 5.000 volums de temàtica diversa, que abasta de la narrativa de ficció a la poesia i l’assaig històric, econòmic, artístic i cinematogràfic, entre d’altres temàtiques.

Joaquim Jordà va donar aquest fons a la seva ciutat natal. L’any 2017 l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners va completar-ne la catalogació i descripció arxivística, i en va fer el dipòsit definitiu a l’Arxiu Comarcal de la Selva, on és accessible a investigadors i persones interessades en l’obra del cineasta. L’Ajuntament i l’Arxiu van fer públic llavors el seu compromís de fer una exposició temporal al mateix equipament per a donar-lo a conèixer a la ciutadania. És aquest compromís que s’acompleix ara amb l’exposició i amb el cicle local d’activitats complementàries dedicades a l’autor. Entre d'altres activitats es preveu la projecció de tres de les seves pel·lícules a l’Auditori municipal (Numax presenta,.., el 17 de maig; Mones com la Becky, el 24 de maig; i Un cos al bosc, el 31 de maig) i un dinar homenatge, dedicat a Jordà, a la taverna del Subirà (a Sant Hilari Sacalm), el dissabte dia de 1 juny.

L’exposició mostra una selecció de documents del fons arxivístic del director de cinema, que aplega principalment documentació de la darrera dècada de la vida, de 1996 a 2006; i se centra en la seva activitat principal de realitzador i docent de cinematografia. L’exposició s’estructura en cinc àmbits temàtics que permeten als visitants conèixer el procés creatiu de l’autor i el sentit i evolució dels darrers anys de la seva producció cinematogràfica. Cada àmbit pren com a tema una pel·lícula de l’autor -Un cos al bosc (1996), Mones com la Becky (1999), De nens (2003), Vint anys no són res (2004) i Més enllà del mirall (2006)-, els documents de les quals permeten aproximar-nos a les diferents fases de desenvolupament d’un projecte: de la concepció a la seva materialització, els canvis que pateix un guió, les diferents versions del dossier d’un mateix projecte, l’etapa de documentació, la cerca de finançament, de localitzacions i personatges, la planificació del rodatge i el seu registre fotogràfic, entre d’altres. Aquests materials, els més valuosos de l’arxiu, des d’un punt de vista artístic, són els que Jordà va utilitzar per fer les seves pel·lícules.

 

L’exposició inclou també documents relacionats amb activitats de l’autor diferents de la cinematografia. La biografia i el cinema de Jordà són fortament connotats pel seu compromís polític d’esquerres, allunyat però l’ortodòxia marxista i les rigideses dels partits de l’esquerra orgànica. Destaca en aquest punt les publicacions de premsa del moviment obrer que va aplegar i conservar al seu arxiu. La mostra inclou encara documents relatius a l’activitat professional de Jordà com a guionista i professor universitari, papers que acrediten la seva relació i col·laboració amb altres professionals i el seu mestratge i influència en tota una generació de joves directors de cinema catalans.

La mostra ha estat especialment dissenyada per a ésser itinerant. Després de veure’s a Santa Coloma de Farners, es podrà visitar a la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, el curs acadèmic de 2019-2020, i posteriorment, al Cinema Truffaut de Girona.

Participaran a l’acte d’inauguració de l’exposició representants de les entitats i institucions que ha participat a produir la mostra. Hi haurà la presència de l’alcalde de Santa Coloma de Farners, el Sr. Joan Martí i Bonmatí; el cap del Servei de coordinació general d’arxius, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Enric Cobo Barri; el director de l’Arxiu Comarcal de la Selva, el Sr. Joaquim Carreras Barnés; el coordinador del grup de recerca CINEMA, del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, el Sr. Xavier Pérez; i en representació de la Fundació SGAE, el Srs. Lluís Arcarazo i el Sr. Piti Español, guionistes de cinema i televisió i membres del Consell Territorial de la SGAE a Catalunya.

L’exposició està coproduïda per l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, l’Arxiu Comarcal de la Selva i el Numax - Centre d’Estudis Joaquim Jordà, de la Universitat Pompeu Fabra. Col·laboren en la producció la Fundació SGAE, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Acadèmia del Cinema Català. L’exposició és comissariada per Cristina Rubio, especialista en l’obra del cineasta i que treballa en la seva tesi doctoral dedicada a l’autor, i coordinada per Jordi Balló, professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, i Joaquim Carreras, director de l’Arxiu Comarcal de la Selva.

Sobre Joaquim Jordà

Joaquim Jordà i Català (Santa Coloma de Farners, 1935 -Barcelona, 2006) va ser director de cinema, guionista, traductor i docent. Debutà en la direcció de llargmetratges amb la pel·lícula Día de muertos (1960), junt amb Julián Marcos. Fou un dels impulsors del moviment anomenat Escola de Barcelona, que volia superar les barreres de la censura franquista explorant camins alternatius en el cinema per la via de l'experimentació formal. Precisament el seu segon llargmetratge, Dante no es únicamente severo (1967), fet junt amb el cineasta Jacinto Esteva, es considerà un film manifest d'aquest moviment.

Va travessar una etapa de cinema militant que el dugué a Portugal i a Itàlia, on realitzà diverses peces dins l’òrbita del Partit Comunista. Acabà abandonant l’ortodòxia partidària per incorporar-se al Moviment d’Autonomia Obrera d’Antonio Negri, i el 1973 retornà a Barcelona per replicar aquest moviment a Catalunya. Va dedicar uns anys casi exclusivament a l’acció política i a la traducció, que va constituir font essencial d’ingressos durant tota la seva vida –va traduir textos sobre tot de l'italià i del francès, gairebé sempre treballant al costat de Jorge Herralde per a l'editorial Anagrama. El 1977, guiat per la política, es retrobà amb el cinema. A Numax presenta... (1979) filma la revolta d'uns treballadors en el mateix moment que el proletariat desapareix. És la història del final de la lluita obrera i també del cinema militant.

 

Resolt a reprendre la pràctica fílmica, es traslladà a Madrid. Durant aquesta etapa va treballar fonamentalment com a guionista de cèlebres projectes cinematogràfics i televisius, com ara El Lute: camina o revienta i El Lute II: mañana seré libre de Vicente Aranda o Alma gitana de Chus Gutiérrez; així com a les populars sèries Los jinetes del alba i Turno de oficio. Després d'una dècada dedicada a l'ofici de guionista, dirigeix El encargo del cazador (1991), un film singular. Sembla un documental sobre Jacinto Esteva, el seu antic company de l'Escola de Barcelona i coautor de Dante no es únicamente severo (1967). A la pràctica es tracta d’un treball d'exploració sobre un espectre que figura una modernitat truncada, una època perduda –la Barcelona de la gauche divine– i una herència problemàtica. Aquesta arqueologia fantasmal emergeix com el primer gran assaig fílmic de Jordà. Potser el segon, si es considera com a tal el film preparatori, l'assaig literal en què es va convertir ‘Maria Aurèlia Capmany parla d'Un lloc entre els morts' (1968)

Després d'un fugaç retorn a la ficció amb Un cos al bosc (1995), Jordà pateix un infart cerebral que li provoca problemes d'alèxia i agnòsia. Aquesta experiència fonamental el fa tornar a Barcelona per participar en el Màster de Documental de la Universitat Pompeu Fabra, institució de la qual ja era professor –impartia la matèria Taller de guionatge dins els estudis de Comunicació Audiovisual. Malgrat les seqüeles de l'ictus filma Mones com la Becky (1999). És el primer d'un conjunt d'extraordinaris films cervell que transiten a l'altra banda del mirall per apropar la mirada del que està fora de la normalitat i mostrar la xarxa teixida pels discursos del poder: psiquiàtric i històric, en aquest cas; judicial, polític i mediàtic en la projecció urbana i social d'aquell univers mental a De nens (2003). A Vint anys no són res (2004) Jordà recupera vint-i-cinc anys després els protagonistes de Numax presenta... per comprovar què ha passat amb les seves vides. I constata la desaparició de la política, les esperances traïdes de la Transició, i com els herois quotidians de la classe treballadora han perdut la seva lluita però conserven la dignitat del perdedor i una lucidesa total. En aquests films, Jordà perfecciona les seves eines cinematogràfiques de posada en situació, muntatge significant, reapropiació de la ficció i intervenció personal com a gest polític. La seva darrera obra, Més enllà del mirall (2006), és una afirmació clara de la seva presa de posició i del moviment que defineix tota la seva obra.