Entrevista a Gerard Buxeda

L’interès per la pròpia història, recent i remota, ha sofert una revalorització en els darrers anys gràcies, sobretot, al fet que cada vegada som més capaços d’entendre el paper de les nostres arrels en la nostra manera de ser. A aquesta  revalorització hi han contribuït col•leccions com l’Abans i també l’abundant bibliografia sobre la història de la nostra ciutat que ha vist la llum en les darreres dècades elaborada de forma pacient i metòdica pels historiadors. Gerard Buxeda és un d’aquests historiadors i, a més, ha estat el primer colomenc i el primer selvatà a guanyar la Beca de Recerca de la Selva, convocada pel Centre d’Estudis Selvatans i el Consell Comarcal de la Selva 2010.

Gerard, enhorabona per la beca. Ens pots resumir el contingut del projecte amb el qual has guanyat la Beca de Recerca de la Selva?
Gràcies! És un projecte per estudiar els usos econòmics del riu Ter i els seus afluents (Brugent i Osor), aprofundint en els conflictes que ha comportat la gestió de l’aigua entre el 1837 i 1930. Parteixo del 1837 perquè és l’any en que l’aigua deixa de ser de domini reial i es despatrimonialitza, de manera que l’administració concedia el seu ús als particulars, i aquest va ser l’origen dels conflictes. Per altra banda, el 1930 s’acaba una etapa de la història econòmica del país (crack del 29, un any abans de la II República, ... etc.)

Quin interès té aquesta temàtica per als selvatans?
A la zona que estudio la industrialització va ser-hi molt important, sobretot a Amer, Sant Julià del Llor - Bonmatí, Anglès, la Cellera i Osor. Es van crear molts llocs de treball i molta activitat empresarial, però aquesta zona està actualment desindustrialitzada, tot i que des de l’administració hi ha certs plans per tornar a industrialitzar-la.
A més a més, la comarca de la Selva és molt heterogènia i l’aigua sempre ha estat l’element cohesionador. Estudiar els usos de l’aigua als inicis de l’època contemporània ens ajuda a comprendre el principi que dóna sentit a la comarca.

Amb quins materials previs comptes per aquest treball?
Aquesta és una recerca de la qual existeixen alguns treballs i articles fets, però molt dispersos. L’estudi d’aquesta temàtica en el seu conjunt i des de l’òptica que jo la proposo encara no s’ha fet.

Què representa per a tu haver guanyat aquesta beca?
Gràcies a la Beca em podré dedicar durant a un any a estudiar un tema que m’interessa i m’apassiona. A banda d’estudiar els conflictes, també em fixaré en l’actitud de l’administració, dels particulars (d’on eren, el seu origen social, si tenien altres empreses), per què i a quins projectes s’oposaren, etc. Per cert, aquest treball serà part de la meva tesi final que desenvoluparà el mateix tema (els conflictes entorn de la gestió de l’aigua) però al llarg de tota la plana del Ter, des de la Cellera de Ter fins a Torroella de Montgrí. Per aquest treball estudiaré una zona que no faré en la tesi. Aquesta àrea és la del pas del Ter per les Guilleries. En concret, els diferents projectes d’embassament de les Guilleries que s’havien de convertir en l’embrió dels pantans de Sau i Susqueda, i que arranquen de la dècada dels 80 del S. XIX. Hi ha molts projectes que comptaven amb l’aprovació de l’administració, però que no es van dur a terme per diferents causes i d’altres que no van aconseguir l’aprovació institucional i, que també seran investigats.

Et consta que algú altre de Santa Coloma hagi guanyat aquesta beca?
No, sóc el primer de Santa Coloma de Farners, i el primer de la Selva.

Quina és la teva formació acadèmica?
Sóc historiador. Vaig estudiar història a la Universitat de Girona, on també hi faig el doctorat. La branca que m’agrada més és la industrialització.

També vas estar involucrat en el projecte l’Abans. Com vas entrar-hi?
Aquest projecte l’havia de fer inicialment en Miquel Borrell, però per raons de temps no s’hi va poder dedicar tant com li hagués agradat, de manera que va proposar-me primer com a ajudant i, després, per fer-me’n responsable i executor. Li estic molt agraït per la confiança i l’ajuda al llarg del projecte.

D’on vas obtenir tots aquells materials? Quantes fotos vas agrupar? Com les vas seleccionar? Que es va fer amb les que no s’han triat?
Vaig anar preguntant a gent de Santa Coloma que cregués que podria tenir aquestes fotos. També vaig contactar persones que havien tingut negocis, gent que havia estat en entitats, a l’administració, etc. El consell assessor de l’editorial m’assessorava també, m’indicaven gent que podria ser que tinguessin fotos. A més, com que la meva mare és de Santa Coloma, em va ajudar a fer un petit inventari de gent a qui vaig anar a veure per saber si tenien fotografies. Un cop engegat aquest procés, el  boca-orella va fer part de la feina.

Quantes fotos vau recollir?
En total vaig trobar més de 2.000 fotografies de les que se n’han publicat unes 600, la majoria inèdites. La selecció va anar a càrrec de l’editorial seguint criteris de qualitat i estat de conservació de les imatges, contingut, època, temàtica, etc. També vàrem mirar que totes les famílies que varen aportar fotos hi sortissin d’una manera o altra.

I què ha passat amb les fotos que no s’han publicat?
Totes les fotos recollides s’han guardat en un CD que s’ha lliurat a l’Ajuntament amb finalitats de consulta i que probablement es trobarà a l’Arxiu de Santa Coloma. L’editorial també s’ha guardat una còpia d’aquests materials.

Com valores la cessió del fons documental de l’Abans a l’Ajuntament?
Em sembla molt positiu per Santa Coloma perquè d’aquesta manera tindrà una gran quantitat de fotos inèdites que ara podran ser compartides per tothom. Pels historiadors, per altra banda,  també serà una eina de gran utilitat que ens permetrà aprofundir en les nostres investigacions.

Quina va ser la teva impressió sobre Santa Coloma en veure totes aquelles imatges?
Realment, Santa Coloma ha canviat molt i ha crescut molt. Abans la vida era molt dura, es treballava molt i hi havia poc oci i poques comoditats. Però la Santa Coloma d’abans encara es pot percebre en alguns racons. M’ha agradat molt veure com coses que es van fer abans encara perduren avui en dia, com ara el passeig de Sant Salvador. A nivell personal, també ha estat una sensació molt bona aprendre coses sobre la història de carrers o entitats que fins aquell moment desconeixia i que ara s’han perdut o transformat.

Quines són les imatges que més t’han impressionat?
Una de les que m’ha agradat més és la que hi ha a la portada del llibre, en la que es veuen uns nens a Farners que vesteixen una mena de pijama de l’època i que porten unes paelles que llogaven als estiuejants per fer-hi el dinar. També és xocant, per la seva subtilesa, la imatge d’un grup de gent mirant la farola de la plaça Farners, gairebé com si fos un eclipsi.
D’altres que també he trobat interessants són, per dir-ne unes, les d’en Panxo amb el porc, que fins aquest moment no s’havien vist mai.

Quant temps vas dedicar-hi?
Un any i mig ben bé, entre localitzar-les, recollir-les casa per casa, catalogar-les, fer els textos introductoris i els peus de foto, etc. Molta informació és d’origen oral i calia recollir-la amb cura.

Què t’ha aportat participar en aquest projecte?
Per mi va ser una experiència molt positiva. Per una banda les 600 fotos publicades eren desconegudes fins ara i recullen una visió del dia a dia de Santa Coloma. I per l’altra, he tingut l’oportunitat de conèixer a fons la primera meitat del segle XX des del punt de vista de la gent que l’ha viscut.

Quina repercussió va tenir el projecte a Santa Coloma?
Crec que l’obra va tenir una molt bona acceptació i jo, per la meva banda, n’estic més que content. Aquestes coses, fins que no surten, no saps mai com aniran. A Santa Coloma, a més, varen canviar el format del llibre que fins aleshores no estava organitzat en nou àrees temàtiques. Però el llibre ha agradat, i per mi ha estat una satisfacció el fet que la gent en parlés pel carrer, que es diguessin els uns als altres que havien vist amics, parents o coneguts en unes fotos del llibre o, fins i tot, que hi hagi hagut gent que fa poc que viu al poble que se l’hagin comprat per veure com era Santa Coloma fa uns anys.

Estàs treballant en algun altre projecte actualment?
Ara estic centrat en el projecte de la Beca, tot i que continuo interessat en treballar l’època contemporània a Santa Coloma. Fa poc he publicat un article sobre la Setmana Tràgica a Santa Coloma als Quaderns de la Selva del qual n’ha sortit un resum al Ressò.