Turisme, Salut i Gent Gran

TURISME

Vista del Castell de Farners i el Turó del Vent
  • Promoció turística del municipi

Accés al web de Turisme

 

GENT GRAN

  • Organització i coordinació d’activitats i polítiques adreçades a gent gran
  • Referent de les residències geriàtriques del municipi
  • La Residència Geriàtrica Sant Salvador d'Horta, és un organisme autònom local que depèn de l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners. Va ser inaugurat l'any 1983

    Des de l'any 2002 som centre col·laborador de la Generalitat de Catalunya

    Accés al web de la Residència geriàtrica municipal Sant Salvador d'Horta

 

SALUT

El servei de recollida de gossos i gats abandonats està actualment cedit al Consell Comarcal de la Selva a través del Centre d’acollida d’animals de la Selva situat a Tossa de Mar. Els animals recollits són portats al Centre on són identificats i en el cas en que portin el xip reglamentari el centre es pot posar en contacte amb el propietari perquè aquest pugui recuperar el seu animal. Si l’animal no porta xip es realitzen tots els passos necessaris per tal que un cop aquest tingui la consideració d’animal abandonat se li pugui trobar una família adoptiva el més ràpid possible.

Registre d'animals que resideixen al CAAS

El cens municipal

Tal i com marquen les actual normatives sobre la tinença d’animals és obligatori per part del propietari de gats, gossos i fures la inscripció d’aquests animals al cens municipal. La inscripció dels animals al cens, conjuntament amb el xip identificatiu que han de portar tots els animals permet que en cas de pèrdua sigui molt més fàcil i àgil localitzar el propietari i d’aquesta manera l’animal pugui retornar amb el seu propietari. Les dades que cal aportar per la inscripció al cens municipal són les següents:

Dades de la persona propietària i/o posseïdora de l’animal:

  • Nom i cognoms
  • NIF
  • Domicili i telèfon

Dades d’identificació veterinària de l’animal:

  • Nom de l’animal
  • Espècie i raça
  • Sexe
  • Data de naixement
  • Sistema d’identificació utilitzat i codi d’identificació
  • Domicili habitual de l’animal
  • Identificació si es tracta d’un gos potencialment perillós.

El propietari o posseïdor d’un animal està obligat a comunicar la desaparició o la pèrdua del mateix a l’Ajuntament en un termini màxim de 48h, de manera que en quedi constància.

Els propietaris dels gossos potencialment perillosos a més a més estan obligats a l’obtenció d’una llicència administrativa municipal i s’han de complir els següents requisits:

  • Targeta sanitària de l’animal on hi constarà la raça
  • Document acreditatiu de la identificació de l’animal mitjançant microxip
  • Acreditació de ser major d’edat el sol•licitant
  • Certificat d’antecedents penals del sol·licitant, emès per l’òrgan competent del Ministeri de Justícia. Es pot autoritzar a l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners que consulti aquesta dada en el formulari de sol·licitud.
  • Declaració responsable de no haver estat sancionat per infraccions greus o molt greus amb algunes de les sancions accessòries de les que preveu l’art. 13.3 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic d’animals potencialment perillosos ni per infraccions greus o molt greus que hagin comportat el comís de l’animal, d’acord amb la Llei 10/1999 de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos (Model ajuntament).
  • Certificat de capacitat física i aptitud psicològica del sol•licitant, emès per algun dels centres de reconeixement per a l’obtenció o revisió de permisos de conduir autoritzats pel Departament de Sanitat i Seguretat Social.
  • Acreditació d’haver formalitzat una assegurança de responsabilitat civil no inferior a 150.253,00€, en la que consti la identificació de l’animal.

Fonts

L'Ajuntament de Santa Coloma de Farners s'encarrega d'efectuar una vigilància sistemàtica de les fonts naturals d’elevada freqüentació del municipi realitzant un parell d’analítiques anuals. Amb aquestes es porten a terme les determinacions de paràmetres físico-químics (pH, conductivitat), organolèptics i microbiològics (coliforms totals i fecals, etc.) d'aquestes fonts i qualifica les seves aigües amb els criteris de valoració següents:

  • No apta per al consum: aquesta qualificació s'atribueix quan els resultats de les anàlisis no acompleixen els mínims criteris de potabilitat
  • Sense garantia sanitària: com que l'aigua de totes les fonts naturals no rep cap tipus de tractament desinfectant, no se'n pot garantir la potabilitat continuada i s'atribueix aquesta qualificació quan els resultats de les anàlisis acompleixen els mínims criteris de potabilitat
  • La legislació de referència correspon a la Reglamentació tècnico-sanitària per a l'abastament i control de qualitat de les aigües potables de consum públic, RD 1138/1990, de 14 de setembre (BOE núm. 226, de 20/11/1990), i al nou RD 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà (BOE núm. 45, de 21/02/2003)

Mosquit tigre

Presentació

El mosquit tigre, Aedes albopictus, es originari de les selves tropicals del sud-est asiàtic, allí viu en els boscos humits, aprofitant l’aigua que s’acumula en els forats que hi ha en els arbres vells per posar els ous i desenvolupar les seves larves.

El cicle vital dels mosquits es caracteritza per tenir uns fase aquàtica. En el cas del mosquit tigre, la femella diposita els seus ous en petits recipients amb aigua i d’allí surt una larva que s’alimentarà de les partícules que hi ha en l’aigua, té quatre estadis de creixement i finalment es converteix en pupa. Llavors es transforma, mitjançant el fenomen de la metamorfosi, en mosquit adult volador. Quan l’insecte ocupa el nou medi aeri, tot seguit copula (doncs viuen tan sols uns pocs dies) i aleshores les femelles busquen la sang, que els ha de servir com aliment altament nutritiu que ajudarà a generar els ous i les noves postes per així novament tancar el cicle.

El mosquit tigre, ha trobat en l’ambient urbà l’ecosistema ideal per viure i reproduir-se amb èxit. Té zones ombrívoles on poder viure tranquil, la nostra sang indispensable per fabricar els ous i també troba milers de recipients artificials (plats, gerros, gots, ampolles, safareigs, etc) on poder dipositar els ous i que les seves larves puguin créixer ràpidament.

Distribució actual:

A Europa va arribar, possiblement amb el reciclatge de pneumàtics vinguts de l’Àsia, per primer cop a Albània (1979) i al 1990 va entrar a Itàlia. Aquest país s’ha convertit en el focus d’expansió per la resta del continent. Així, a l’àrea mediterrània, actualment hi ha dos fronts, un que avança des d’Itàlia i ha entrat a França per la costa Blava (Niça) i un altre a l’Àrea metropolitana de Barcelona, on hi va arribar el 2004, i que s’està estenent per la resta del territori català.

Tot i que a les comarques gironines no se’n tenia cap referència, un sistema de vigilància que s’ha instal•lat aquest any, ha donat els primers fruits i ara tenim una idea aproximada de quina és la situació. A l’àrea de la Selva marítima hi ha poblacions establertes (que es reprodueixen) i que es troben en plena fase expansiva. És possible que en aquesta zona el mosquit hi arribés durant l’any 2007, doncs per les entrevistes fetes en alguns dels municipis, la primavera del 2008 ja hi havia una forta activitat de l’espècie, cosa que fa pensar que ja s’havia establert amb anterioritat.

Interacció amb l’home:

Aquest mosquit té un comportament força agressiu i pot arribar a ser molt empipador amb les seves picades. El seu hàbitat és urbà i les seves costums diürnes, això vol dir que viu juntament amb la població. Tot plegat, junt amb la seva elevada capacitat de reproducció fan que la densitat de la seva població pugui assolir uns nivells insuportables.

Per altre banda, aquesta espècie té una capacitat vectorial important doncs es capaç de transmetre bastants virus, els quals produeixen malalties infeccioses (dengue, febre groga, chikungunya, etc.) De totes maneres aquests virus estan a molts milers de quilòmetres de casa nostra i la probabilitat de que una cosa així succeeixi és molt baixa. Però amb la presència del mosquit tigre el risc de contreure aquestes malalties augmenta.

Cal pensar que cada cop viatgem més i més lluny i cada any es donen casos d’importació d’aquests virus i protozous. Per això, caldrà ser molt curosos, ja que algunes d’aquestes malalties no tenen vacuna i l’única solució es troba en el control del vector (el mosquit).

Responsabilitats i gestió:

L’Ajuntament l’any 2008 va signar un conveni amb Dipsalut Organisme autònom de la Diputació de Girona) per a dur a terme un programa de vigilància i seguiment del mosquit tigre al municipi, conjuntament amb tota la demarcació de Girona, i elaborat pel Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter (SCM).

El programa es va plantejar partint de la premissa que la província de Girona no tenia presència de mosquit tigre. La metodologia del treball consisteix en crear una xarxa de vigilància entomològica: instal•lar sobre el territori urbà uns paranys que són petits dipòsits d’aigua amb un tros de fusta en el seu interior. Aquests paranys s’ubiquen en llocs on s’hi puguin trobar mosquits, aleshores, les femelles entren en el parany i dipositen els ous sobre la fusta. El personal del Servei els revisa periòdicament i les fustes s’analitzen al nostre laboratori per veure si son portadores d’ous de mosquit tigre. Així s’ha pogut detectar la presència d’exemplars recentment arribats de Barcelona i que iniciaven la colonització. En aquests casos s’apliquen unes mesures de control de forma immediata i que te com a objectiu evitar l’establiment de l’espècie; consisteix en mesures de control de les larves i els adults, així com sensibilització de la població de l’àrea afectada i un seguiment posterior més intens i acurat.

La part més important d’aquest programa es la sensibilització; informant i capacitant a la població per combatre aquest nou insecte. Dins aquestes mesures, cal destacar el programa educatiu destinat a les escoles de primària de tots els municipis de la demarcació. Està finançat majoritàriament per la Fundació Caixa de Girona i per Dipsalut de la Diputació de Girona. Té una durada de dos cursos, i va destinat als nens d’onze anys (5è de primària). S’oferirà una xerrada en que el nen ha d’assolir el coneixement que li permeti diferenciar la larva aquàtica d’un mosquit de la resta d’organismes aquàtics. També se li ensenyarà a reconèixer el mosquit tigre adult i se li explicarà quines són les mesures de prevenció que es poden aplicar a casa per evitar-ne la proliferació. També se li proposa i se li donen les eines ( Kid d’entomòleg: safata, pipeta Pasteur, tubs de mostreig, etiquetes) perquè pugui recollir unes mostres del seu àmbit de vida privada (jardí de casa, hort de l’avi, etc.) que posteriorment portarà a l’escola i seran trameses al laboratori del SCM per ser analitzades. Es pretén tenir un mostreig dins de l’àmbit privat, en el que, no hi podem accedir. Mitjançant aquest exercici pràctic, el nen podrà mostrar i transmetre als adults els coneixement que haurà après a l’escola.

Què podem fer els veïns:

Tenir cura dels llocs que potencialment poden ser bons pel desenvolupament de les larves del mosquit tigre dins de l’àmbit privat. Pensem que un mosquit tigre té un radi d’acció molt petit d’una mitjana d’uns 150 metres, si som capaços de controlar els llocs de desenvolupament dins de casa, els primers en notar els beneficis serem nosaltres mateixos, doncs si ens estan picant, vol dir que ben a prop tenen algun lloc de cria. Té una especial predilecció pels dipòsits o acumulacions d’aigua que estan per sota d’un volum de 200 litres (menys que una banyera domestica).

• Buidar qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua i posar-lo sota cobert o cap per vall: joguines, cendrers, gerros, galledes, carretons, plats sota els testos, safareigs, pneumàtics...• Evitar les acumulacions d’aigua en zones de drenatge o canals de desguàs (embornals del pati, canaleres dels teulats i terrasses).• Posar peixos en les fonts ornamentals dels jardins (peixos de colors o gambússies)• Cobrir (per exemple amb sorra) els petits forats i depressions del terreny que acumulin aigua.• Cobrir amb tapes hermètiques o teles mosquiteres (de forats no més grans de 2 mm) els dipòsits de recollida d’aigua.• Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les.

Parcs urbans de salut

Els Parcs Urbans de Salut són conjunts d'aparells que conformen un circuit dissenyats per realitzar exercici físic moderat. Estan instal•lats a l'aire lliure i a l'espai públic, en podem trobar un al Parc de Sant Salvador, un altre a la zona esportiva de Can Malladó i un a la plaça del Cardenal Narcís Jubany.Han estat dissenyats per una comissió multidisciplinària d'experts per tal de garantir-ne la seguretat, l'accessibilitat i la idoneïtat dels aparells i dels exercicis que s'hi realitzen així com un treball homogeni de tot el cos.

Els Parcs Urbans de Salut tenen com a objectiu la salut i no el rendiment esportiu. Els aparells que formen aquests parcs estan enfocats a realitzar un treball de prevenció, millora i/o manteniment dels moviments necessaris per a les activitats de la vida diària per així millorar la qualitat de vida de les persones.

Els aparells que formen els parcs Urbans de Salut s'han dissenyat tenint en compte els següents criteris:

S'han escollit aparells que per fer treball analític ex:(glutis) i general ex:(el•líptica) Estan pensats perquè els pugui utilitzar gran part de la població. Són exercicis amb mínim impacte articular. Estan pensats per respectar i millorar, en la mesura que es pugui, la higiene postural. Tenen transferència positiva a les activitats de la vida diària. S'han seleccionat aparells que ofereixin certa resistència al moviment per disminuir la velocitat d'execució i controlar-la. Són moviments guiats i de fàcil execució. Són aparells segurs (baranes de recolzament, material antilliscant,vores dels aparells arrodonides).

Els Parcs estan especialment dirigits a adults i gent gran.

Cada Parc Urbà de Salut compta amb un plafó general amb informació per utilitzar-lo correctament.

Per més informació pots consultar la web: http://www.itinerarisiparcsdesalut.cat/

Plagues urbanes

El control dels animals salvatges que habiten a la nostra ciutat es centra bàsicament a mantenir estable i controlada la població de coloms i en el control de rosegadors.

Pel control de la població de coloms és molt important la col·laboració dels ciutadans seguint uns petits consells bàsics:

Està completament prohibit alimentar els coloms a la via pública

S’ha d’evitar sempre que sigui possible afavorir l’establiment de colònies de coloms en habitatges en desús o abandonats. La millor manera és mantenint aquests edificis en perfecte estat i sense portes, obertures o finestres obertes que permetin que els animals accedeixin a l’interior dels edificis on poden proliferar sense control i ocasionar molèsties a tots els veïns i fins i tot problemes de tipus sanitari. No dubteu en posar-vos en contacte amb l’Ajuntament si teniu constància d’algun punt on hi hagi algun tipus d’acumulació de coloms.

Pel que fa al control dels rosegadors es realitzen controls en punts estratègics de la xarxa municipal de clavegueram per mantenir estable als rosegadors.

Animals domèstics

Servei de recollida d’animals abandonats