Completats els treballs de protecció de la premsa medieval

Una estructura metàl·lica, semblant a una pèrgola, cobreix des de fa només uns dies la premsa de biga d’època medieval, al carrer Verge Maria, com a mesura de protecció d'aquesta antiga eina, catalogada com a bé cultural immoble a protegir. El projecte arquitectònic de la coberta l'han desenvolupat els serveis tècnics municipals d'urbanisme, i s'inaugurarà formalment el divendres 12 d'octubre, en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, amb una visita guiada per conèixer l’ús i funcionament de la premsa i els resultats de les excavacions arqueològiques que s’han fet a la finca on s’emplaça, que anirà a càrrec de l’arqueòleg que les ha dirigit, Joan Llinàs. El cost total de l'obra ha estat de 43.000 € i s'ha executat en dues fases entre 2017 i 2018, cadascuna de les quals ha comptat amb una subvenció de 10.000 € de la Diputació de Girona.

La premsa es data, a partir de criteris tècnics i topològics, al segle XVII. És el tipus anomenat de biga, o de lliura, que es feia servir en cellers i trulls per premsar el raïm o les olives. D’antic model romà, ben aviat va incorporar el cargol per al premsat. Com a tipus, pervisqué en ús, gairebé sense modificacions, fins ben entrat el segle XX. La premsa de biga de Santa Coloma, és de roure, fa 7,5 metres de llarg, pesa 3 tones, i es conserva gairebé íntegra.

Des de l’any 1999 i fins el 2014 aquesta peça va estar custodiada en un magatzem municipal. Ara fa quatre anys el colomenc Marc Valls, hi va practicar una restauració i des de llavors es va tornar a exposar al carrer Verge Maria, al nucli històric de la població, a la mateixa finca on hi havia hagut Can Déusiau, la casa on s'ubicava originàriament. Des de llavors, periòdicament s'hi aplica un tractament de conservació preventiva per tal de garantir-ne el correcte manteniment. Seguint la recomanació del restaurador, l'Ajuntament va encarregar l'any passat els treballs per cobrir la peça i protegir-la d'aquesta manera del desgast.

Can Déusiau (o Déu-siau), és el nom de l’antiga casa que ocupava la parcel·la número 10 del carrer Verge Maria, a tocar de la plaça Farners. La casa, en estat ruïnós, va ser enderrocada l’any 1999. Consta documentalment que Can Déusiau, construida el 1635, va ser una de les cases destruïdes el 14 de maig de 1640, quan les tropes de la monarquia hispànica, llavors en guerra amb França, van cremar bona part de la ciutat com a càstig per l’assassinat d’un delegat del Rei. La premsa va sobreviure a la destrucció. Tant la parcel·la de l’antiga casa de Can Déusiau com la premsa, són de titularitat municipal.


Intervencions arqueològiques

S’han fet dues intervencions arqueològiques a la parcel·la de Can Déusiau. La primera, l’any 1999, va ser motivada per l’enderroc de la finca. Va suposar la documentació primera de la premsa, el seu desmuntatge, trasllat i dipòsit en magatzems municipals. L’any 2003 la finca i la premsa, amb la seva inclusió a l’Inventari del patrimoni cultural immoble de Catalunya com a jaciment arqueològic, van ser reconegudes formalment com a bé cultural immoble a protegir.

L’any 2014 es va restaurar la peça, tractant-ne els elements de fusta i substituint-ne els més deteriorats o perduts, i es va muntar i instal·lar en el seu emplaçament actual. Aquell mateix any es va fer una nova excavació arqueològica a la parcel·la, treballs que van permetre descobrir alguns elements nous de la premsa: la pedra de lliura original i altres estructures i elements per fixar-la. Precisament va ser al 2014 que es va completar la museïtzació de l’espai instal·lant-hi plafons informatius relatius a la premsa i als fets de 1640. S’hi fan, cada any, visites de grups escolars de la població i l’espai acull actes diversos en el marc de festes de Santa Coloma de Farners, especialment, per la Festa de la Revolta dels Segadors (mes de maig).

 

Singularitat i valors patrimonials de la premsa

La premsa de biga de Can Déusiau és un bé cultural de valor i interès excepcionals pel fet que no hi ha altres premses conservades de la mateixa tipologia i antiguitat a les comarques gironines; és un exemple únic en la seva categoria de la tècnica d’època medieval i moderna, que reprodueix l’arquitectura i models de les antigues premses d’oli i vi d’època romana; és testimoni, a nivell local, del món rural i agrari d’època medieval i moderna, èpoques en les quals a l’entorn de Santa Coloma de Farners es conreava extensament l’olivera i la vinya, tots dos cultius gairebé desapareguts avui dia a la Selva interior; és l’únic bé del patrimoni cultural immoble museïtzat i accessible al públic, sense restriccions, al centre de la ciutat: com a element patrimonial esdevé doncs un recurs turístic i educatiu únic; tant la premsa com la finca de Can Déusiau són l’únic testimoni material dels fets històrics esdevinguts a la ciutat l’any 1640, que pel significat i ressò tenen un abast nacional per a la història de Catalunya.