Exposició "Objectes Banals" de Quim Cantalozella, a la Casa de la Paraula

El dissabte dia 17 ha quedat inaugurada l'exposició d'olis de l'artista colomenc Quim Cantalozella. La mostra es podrà visitar a la Casa de la Paraula fins al 19 de març de 2017.

Consta de més d’una desena de pintures recents, fetes a l’oli, que segueixen un fil conceptual unitari. Les obres es presenten sense cap mena d’informació addicional a part del títol de l’exposició, Objectes banals, per tal de potenciar la imatge per damunt d’interpretacions més literàries. El títol, de connotacions ambigües, pretén establir un joc de dualitats entre allò que està representat i el mateix suport que el presenta, fent clara referència a les capacitats narratives del discurs artístic i de la mateixa pintura.

Ens trobem davant d’un conjunt de quadres que mostren objectes de procedències vàries. Tot i que no s’especifica, s’hi poden veure llums apagats, objectes relacionats amb l’àmbit quirúrgic, ofrenes, gàbies buides i bosses plenes de material orgànic. Tots ells tenen una càrrega simbòlica evident. El tractament i l’escassa il·luminació de les escenes serveixen per subratllar un caràcter íntim i reflexiu, i alhora afegeixen un vel d’irrealitat a la cosa pintada, que permet establir vincles amb un pensament imaginari o fins i tot d’encantament. El títol, però, desmunta o posa en qüestió aquest darrer significat, i torna els objectes a un territori material i de superfície, igual que ho fa amb les possibilitats de la pintura. Objectes banals remet a la pèrdua de sentit dels objectes que ens envolten, sobretot d’aquells que suporten el pes d’un ordre simbòlic, com pot ser un exvot o la pintura en si mateixa. Els intents de transcendència de la representació, així com els seus lligams a mons ocults, queden suspesos a causa de les limitacions de la matèria i dels diferents estadis descriptius que les configuren. El que aquí es mostra són espais on el consens simbòlic s’esvaeix.

El treball de Quim Cantalozella es fixa en els valors de la imatge, mitjançant un gest que qüestiona les estratègies narratives de la pintura i les esquematitzacions dels seus gèneres. Tanmateix, la seva proposta defuig girs nostàlgics, per centrar-se en la discussió dels atributs del llenguatge visual.

 

Més informació

 

 

Equipament: