Mor el pintor Josep Beulas, fill predilecte de Santa Coloma de Farners

Aquest dijous es va conèixer la trista notícia de la mort del pintor colomenc Josep Beulas. Tenia 95 anys i vivia a Osca. Fill predilecte de la ciutat, alertats per amics del seu fràgil estat de salut, el vàrem poder visitar a casa seva fa encara no un parell de setmanes. No sabíem quan en marxàvem que ens acomiadàvem d’ell per sempre. Els diaris en publiquen avui la notícia. Volem expressar el nostre condol a la família del pintor, a la seva vídua, i a tots els seus amics i coneguts que en senten la pèrdua. L'acalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, el president del Govern d’Aragó i el de la Diputació d’Osca, entre d’altres personalitats públiques, també han tramès el seu condol a la família.
 
El pintor va donar a la ciutat una important col·lecció de les seves obres. L’any 2012 s’organitzà una exposició a la Casa de la Paraula per a retre-li homenatge i agraïment. Aquest fons enriqueix el patrimoni artístic de la ciutat i per sempre més serà testimoni del seu lligam i estima per Santa Coloma. El fons Beulas és dipositat a la Casa de la Paraula. Si la visiteu hi podreu veure un quadre seu, un paisatge de Bolonia, que en recorda l’estada en aquell país. Reproduïm el text que, si visiteu l’equipament, hi podreu llegir, que resumeix la seva biografia i la trajectòria artística.
 
Josep Beulas i Recasens va néixer a Santa Coloma de Farners el dia 7 d’agost de 1921, fill de Josep Beulas Pujols i Maria Recasens Carbonell, treballador del camp i treballadora del suro. De petit ja li interessava el dibuix i assistia a les classes d’un comerciant local. Passà la Guerra Civil a Santa Coloma, on va conèixer Joaquim Mir, Josep Guasch i Soler i Jorba. Feia en aquella època d’aprenent de sastre. L’any 1942 comença el servei militar a Osca. Compagina la seva activitat a l’exèrcit, la seva vocació per la pintura i el seu ofici de sastre. L’any 1946 es casa amb una noia d’Osca, Maria Serrate, que serà la seva companya ideal, i fixa la seva residència a Osca. L’any 1947 guanya un primer premi nacional de pintura que fa possible que l’alcalde d’Osca i l’influent Camós Aznar el facin decidir a ingressar a la Escuela de Bellas Arts de Sant Fernando, a Madrid. El 1948 s’instal·la a Madrid. L’any 1951 abandona la Escuela de Bellas Artes però ja ha freqüentat artistes com Ortega Muñoz, Palencia, Vázquez Díaz, entre d’altres, que seran clau en la seva evolució posterior.
 
El 1954 viatja a París i comença a definir el seu estil; també és reconegut en molt certàmens artístics amb diverses distincions. Fins que a l’any 1955, i per oposició, guanya la beca del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol per anar a l’Academia Espanyola de Bellas Artes de Roma, on passarà cinc anys fecunds, plens de sorpresa i llibertat, amb amics ferms i coneixences excepcionals com el pintor bolonyès Giorgio Morandi. L’any 1960 retorna a Madrid on comença un etapa plena de treball i investigació formal, que serà recompensada amb un important acolliment de la crítica i del públic. L’any 1964 la Diputació de Barcelona li concedeix el primer premi de pintura. El 1966 aconsegueix un segon estudi a Osca. Comença a exposar amb èxit als Estats Units i és fitxat per la galeria Krusler de Noya York, que inaugura seu a Madrid. L’any 1968 obté la Primera Medalla a la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, que era el guardó més preuat que podia aconseguir un artista de l’Estat espanyol.
 
L’any 1969 abandona Madrid i trasllada definitivament la seva residència a Osca. L’any 1970 exposa per darrera vegada a Nova York i fitxa per la Galeria Biosca de Madrid. L’any 1983, l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners el nomena fill predilecte, distinció que Beulas accepta amb gran orgull. En aquest moment la seva trajectòria, des d’Osca, és un continu d’exposicions i reconeixements per tot el territori; a més, es pot veure una precisa evolució en el seu concepte d’art. No és fins l’any 2000 que es constitueixi la Fundación Beulas a partir de la seva col·lecció privada d’obres d’art, embrió del futur CDAN (Centro de Arte y Naturaleza). En aquest projecte, de l’arquitecte Rafael Moneo, Beulas hi va esmerçar tot mena d’esforços fins que va ser inaugurat l’any 2006.