Santa Coloma participa al Consell Territorial de salut pública de la regió de Girona

Santa Coloma de Farners, com a capital de la Selva, forma part del Consell Territorial de salut pública de Girona, que s'ha constituit aquest mes de març. Es tracta d'un consell consultiu i de coordinació de salut pública, un òrgan amb base territorial per treballar de forma transversal la salut de la ciutadania en totes les polítiques, i en formen part tots els departaments de la Generalitat, el món local, els proveïdors de salut, col·legis professionals, el tercer sector i el món acadèmic.

En l'acte de constitució, el passat dia 1 de març, en què va participar el regidor de Salut de Santa Coloma, Jordi Sitjà, es va presentar un primer diagnòstic de salut de la demarcació de Girona a partir de les dades demogràfiques, de desigualtat i d’acord amb els  indicadors bàsics de salut, estils de vida i determinants socials per dur a terme una estratègia de salut a totes les polítiques. Aquest primer diagnòstic posa de manifest que en els últims 10 anys hi ha hagut una tendència a l’envelliment de la població, sobretot en les dones, i  un augment de la població infantil degut, en part, a l’elevada immigració de la dècada anterior. Aquesta situació ha fet que actualment el 19,16% de la població de Girona sigui immigrada, xifra superior a la mitjana de Catalunya que se situa al 13,69%. La tendència, però, és a la disminució. La projecció fins l’any 2022 preveu continuar en una línia ascendent pel que fa a l’envelliment, i en contra hi haurà una reducció de persones en edat laboral donat que la natalitat anirà a la baixa.

Altres indicadors que destquen amb una valoració més favorable que la mitjana de Catalunya són la taxa d’ocupació total, la taxa d’atur registral, la percepció positiva de l’estat de salut, l’índex de benestar psicològic, la prevalença del sedentarisme en població adulta, de consum de tabac i de consum de risc d’alcohol. Per contra, s’observen valors més desfavorable a la demarcació de Girona comparat amb la mitjà de Catalunya, en indicadors com l’esperança de vida en néixer, percentatge de població amb estudis primaris o sense estudis, la taxa de risc de pobresa i prevalença del sobrepès i obesitat en adults.  

Fruit del debat generat, on van estar presents les especificitats i necessitats percebudes des d’aquestes comarques, s'han identificat diferents oportunitats de millora que es treballaran de forma prioritzada en comissions tècniques, com són potenciar accions en l’àmbit de les desigualtats i la immigració; la salut mental i la conflictivitat; l’adolescència i el consum de drogues; l’alfabetització en salut de la població i la identificació d’actius territorials de salut; el treball transversal dels col·legis professionals amb impacte en la promoció de la salut i l’urbanisme i l’arquitectura mediterrània com promotors de salut.